El joc de bitlles
El joc de bitlles és ben conegut i estès arreu del món. La forma de joc de bitlles més estesa arreu dels Països Catalans és la que consta de sis bitlles, encara que hi ha comarques dels Pirineus, com als Pallars, que hi juguen amb nou. Pel que fa a la denominació del joc, es diu de bitlles, excepte a les comarques meridionals del principat i al País Valencià que l’anomenen de birles.
El joc es compon de sis bitlles i tres bitllots. Són peces de fusta, generalment d’alzina o roure, que es planten a terra i s’han de fer caure amb els bitllots. La seva alçada, diàmetre i forma varien segons les poblacions.
Les bitlles que s’empren a les comarques de Ponent són, en general, més altes que les utilitzades a les terres del Camp i l’Ebre.
El juny de 1987, representants de diferents entitats, reunits a Rasquera, van aprovar unes mesures normalitzades de bitlles i bitllots, per superar la dificultat que representava, en les tirades entre pobles diferents, jugar cadascú amb les seves.
L’objectiu del joc és bàsicament fer caure les bitlles plantades a terra amb l’ajut dels bitllots. La forma més corrent és jugar a fer bitlla, és a dir, a deixar una sola bitlla plantada, fent caure les altres cinc.
Les bitlles se situen en dues fileres paral·leles de tres, i perpendiculars a la direcció de tir. La distància entre la base de les bitlles és, aproximadament, el gruix del bitllot.
Antigament, els jugadors, tiraven des d’una distància variable segons els pobles i l’habilitat dels participants al joc. Es comptaven deu o dotze passes, uns onze metres, per als adults. Abans només hi jugaven els homes, avui ho fan homes, dones i nens.
Quan es juga a fer bitlla cal deixar una sola bitlla plantada a terra, amb el llançament d’un, dos o tres bitllots.
Quan es fan caure totes les bitlles a terra es diu que s’ha fet llenya.
Pel que fa a la puntuació hi ha diverses modalitats. Si es juga a punts, cada bitlla caiguda és un punt i si es fa bitlla val més punts.
La forma de competir que es practica més a les comarques meridionals és la de fer bitlla. Es fan tres rondes de tres tirades i cada jugador té un punt per bitlla aconseguida. Guanya el que fa més punts al final de les tres rondes. Si hi ha empats es fa una ronda de desempat. Si encara continua l’empat es continua tirant fins que un falla i l’altre no.
També s’hi juga per equips. En aquest cas s’acumulen les tres millors puntuacions aconseguides pels jugadors d’un mateix poble.
El joc de bitlles, com a joc d’adults, ha estat a punt de desaparèixer en èpoques ben recents.
A començament dels anys vuitanta el joc de bitlles experimenta una recuperació important a partir de l’actuació d’un seguit d’entitats que inicien tasques de recerca, organitzen campionats locals i impulsen la coordinació entre les diferents poblacions. A l’abril de 1982 s’organitza el primer campionat local de birles a Rasquera. A partir d’aquest moment es comença a definir una normativa i a unificar criteris per tal de difondre el joc.
A partir del 1988 es perfilen dues línies d’acció representades per la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles/Birles, integrada per entitats i amb un objectiu més cultural, i la Federació Catalana de Bitlles, formada per clubs amb una finalitat estrictament esportiva.
Hi ha un programa de trobades periòdiques, una a cada poble, i es juga per equips de cinc participants, com a màxim, dels quals puntuen els tres primers i en cas d’empat el quart i si cal el cinquè. També hi ha classificació individual. Normalment amb la tirada intercomarcal, hi acostuma haver una tirada oberta a tothom amb classificació separada dels jugadors infantils i de les dones que tiren a menor distància (9 m).
Es juga amb 12 pistes, tirant cada vegada 2 equips.
Com a acte previ a la tirada cada poble organitza un esmorzar de germanor per als participants.
Tothom que vulgui jugar a bitlles i no sàpiga com fer-ho es pot dirigir a qualsevol membre de la Coordinadora i en serà ben informat.